Objecte d'aprenentatge: The story of Jack O'Lantern

Sabeu...
                perquè les carbasses representen Halloween?
                qui va ser Jack?
                com va enganyar al mateix diable?

                

Hem creat un objecte d’aprenentatge basat en la llegenda Irlandesa de Halloween que us ajudarà a saber respondre totes aquestes preguntes i moltes més. També hem utilitzat aquest objecte d'aprenentatge per explicar continguts gramaticals necessaris per la comprensió oral i escrita de la història. Pel nivell dels continguts, la nostra proposta didàctica va adreçada a alumnes de cicle superior d’Educació Primària, però també a totes aquelles persones que sentin interès o curiositat per les tradicions i la cultura dels països anglosaxons. L’eina que hem escollit és el Jclic perquè considerem que és un recurs d’alta qualitat educativa, ja que ens permet presentar uns continguts, ens dóna la possibilitat d’interactuar i avaluar aquest aprenentatge i alhora permet aprendre de  manera fàcil i divertida gracies al seu disseny.

Els objectius didàctics de l’objecte són:

• Escoltar i llegir la llegenda de Jack o’Lantern.
• Comprendre i utilitzar correctament les partícules interrogatives en anglès.
• Ser capaç de formular preguntes en anglès.
• Llegir preguntes sobre la llegenda de Jack o’Lantern i respondre correctament.
• Identificar i relacionar el vocabulari de Halloween que apareix a la llegenda
• Ordenar peces d’un puzle per trobar una paraula amagada.
• Ser conscients del procés d’aprenentatge individual a través d’una avaluació final.
• Desenvolupar les habilitats necessàries per a aprendre de manera autònoma.
• Adquirir una bona coordinació òcul manual en l’ús de les TIC.
• Mostrar interès per conèixer elements tradicionals d’altres cultures.

La metodologia que hem utilitzat és el constructivisme d’orientació sociocultural, on l’alumne construeix l'aprenentatge al seu ritme. 

La seqüència didàctica que hem aplicat en l’objecte d’aprenentatge és la següent:

             1.       Activitat  d’avaluació inicial

             2.       Presentació del conte/llegenda.

             3.       Activitats d’ajuda gramatical

             4.       Activitats de comprensió del text.

             5.       Activitats de vocabulari

             6.       Activitat d’avaluació final. 

Aquí us deixem amb la nostra proposta. Esperem que us agradi i sigui d’utilitat.

Aprendre anglès cantant

L’aprenentatge de segones llengües va més enllà de memoritzar unes normes per omplir exercicis de buits. La música ens pot ajudar a motivar els alumnes, però en tot moment hem de tenir en compte l’edat i les característiques dels nostres alumnes. 

Volem compartir amb vosaltres la cançó The Animal Boogie, que és un recurs molt interessant i divertit per treballar els animals amb els més petits (Educació Infantil i Cicle Inicial).

Per als més grans (Cicle Superior) recomanem visitar aquesta pàgina web, on trobarem tot tipus de cançons subtitulades en anglès i classificades per nivells. Subingles.com és una web que recull vídeos de 1158 cançons subtitulades per aprendre l’anglès tot fent un karaoke.

Esperem que us sigui de gran utilitat

 

CYBERBULLYING

Avui en dia qualsevol persona pot patir ciberassetjament (o en anglès cyberbullying), perquè és complicat controlar l'accés a les noves tecnologies.

El ciberassetjament té dues visions: la de l'agressor i la de la víctima.

A continuació, hem elaborat una petita presentació per reflexionar sobre aquest tema.

L'alfabetització

En aquesta entrada hem volgut reflexionar sobre els diferents tipus d'alfabetització actuals. 

Hem optat per utilitzar un podcast, ja que és una manera de mostrar i ensenyar nous conceptes diferents dels mètodes tradicionals que tots coneixem.

Eines 2.0 i xarxes socials

Actualment vivim en una societat basada en l’intercanvi d’informació. I és ben sabut que qui té informació té poder. Tradicionalment eren uns pocs els que seleccionaven i transmetien la informació. Els altres eren simples receptors d’una informació que ni tan sols permetia resposta. Tot això ha anat canviant i gràcies als mitjans multimèdia digitals, ara podem decidir i opinar sobre la informació, ens podem organitzar i compartir informació del nostre interès des de la distància i, fins i tot, podem qüestionar els centres de poder. 

Contínuament es produeixen canvis que modifiquen el paisatge social i cultural. En alguns aspectes de la nostra vida quotidiana, com per exemple fer una transferència bancària o comprar un bitllet d’avió , cada vegada prescindim més de les relacions síncrones. I és que no només canvia la manera que tenim de transmetre la informació sinó que canvia la nostra manera de pensar i de relacionar-nos. Si ens hi fixem bé, aquesta és la clau de l’èxit de Facebook o Twitter. 

Aquestes dues xarxes socials són les més conegudes mundialment i les que han suposat un canvi radical pel que fa a la comunicació actual. Facebook, per exemple, va sorgir l’any 2004 i va suposar una revolució. La xarxa permet afegir gent com amics i enviar-los missatges, compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre d'altres coses; és obert per a tothom qui tingui més de 13 anys, i només cal una adreça de correu electrònic vàlida per registrar-s'hi. Per una altra banda, Twitter s’ha convertit en una altra xarxa social amb èxit mundial que va sorgir poc després de Faceebok, i es tracta d’un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters (denominats tweets, tuits, o piulades).

A part d’aquestes eines que ens fan estar al dia del que passa al nostre voltant, i ens permeten relacionar-nos amb els nostres amics, també n’hi ha d’altres com la sindicació de continguts i els edchats, que tenen usos més educatius.

La sindicació de continguts, coneguda com RSS (Really Simple Sindication) és un servei que consisteix en la possibilitat de subscripció a un lloc d'Internet, de manera que si aquest publica algun nou contingut els interessats el puguin rebre immediatament. És rellevant fer notar que els subscriptors reben el contingut pròpiament dit, i no només un avís de la seva existència, amb la qual cosa el que es produeix és una sindicació (redifussió) de continguts des d’una font d’orígen cap a un munt de destinataris. 

Normalment aquestes subscripcions no es reben al correu electrònic, que ja està prou saturat i és cada cop més difícil de gestionar. Existeixen eines específiques, anomenades agregadors, per a gestionar des d’un únic lloc les subscripcions RSS que puguem tenir. Aquests agregadors acostumen a ser gratuïts i a funcionar amb qualsevol navegador sense necessitat de cap mena de programari addicional al nostre ordinador, i tot i que hi ha diferents opcions les més habituals són Netvibes, Bloglines, FeedReader i Google Reader.

També hem esmentat els edchats, potser no tan coneguts, però útils igualment. Es tracta d’un servei que es transmet a través d’un fòrum on la gent pot participar-hi si s’inscriu prèviament, i serveix per debatre sobre temes relacionats amb l’educació. Un exemple el trobem a http://www.consescat.cat/, on es dóna suport a les activitats de participació i debat que promou el Consell Escolar de Catalunya.

Cada cop sorgeixen noves eines de comunicació, com ara totes aquests que hem esmentat anteriorment i produeixen canvis en la nostra societat. L'educació no pot tancar la porta a aquests canvis. Els educadors hem d'aconseguir que els alumnes siguin capaços de seleccionar i utilitzar correctament la informació que hi ha al seu abast. Els alumnes han de poder construir la seva identitat i alhora conviure i col·laborar sense competir. I com molt bé comenta Jordi Jubany en el seu article Xarxes socials i usos educatius publicat en la versió digital del diari Ara.cat:

 “No podem deixar les xarxes a l’altre costat dels murs de les aules sense aprofitar el seu potencial educatiu”.

A la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) no li agrada la ciutadania

En un primer moment ens ha cridat l’atenció que la LOMQE no és una nova llei en sí, sinó que el que s’ha fet és modificar 65 articles de la LOE i unir-los en un article únic i afegir 2 disposicions addicionals, 2 transitòries i 3 finals que són específiques del nou text. Els principals canvis a nivell d’estructura els podem observar en el següent quadre:

A Educació Infantil i Educació Primària desapareixen els cicles i cada curs és independent. A 3r d’ESO s’inicien els itineraris cap a FP o Batxillerat a través d’assignatures optatives, i a partir de 4t d’ESO ja es diferencien els estudiants d’FP dels de Batxillerat. Hi haurà una FP bàsica obligatòria de dos anys que substitueix els actuals Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) dirigits a alumnes de 15 anys, i també hi haurà una FP de grau mig i una FP de grau superior. Desapareix la modalitat de Batxillerat d’arts escèniques i totes les assignatures relacionades amb aquesta disciplina. També es reduiran les hores d’Educació Artística (Plàstica i Música), reduccions que casualment concorden amb l’antiga reivindicació dels sectors més conservadors d’eliminar les matèries més creatives que estimulen la imaginació, la percepció o la sensibilitat.

Pel que fa al sistema d’avaluació, es pretén establir un sistema homogeni. Es faran proves a 3r de Primària per detectar precoçment problemes en l’aprenentatge dels alumnes, i també se’n faran al final de cada etapa educativa: 6è de Primària, 4t d’ESO i 2n de Batxillerat. En el cas de les proves d’ESO i Batxillerat serà imprescindible aprovar-les per a l’obtenció del títol, i la de Batxillerat substitueix les actuals PAAU. 

Amb la nova llei els Consells Escolars perden el seu poder de decisió i passen a ser simples òrgans consultius. Així doncs, augmenta el poder dels directors i el vot de les famílies passa a ser irrellevant. El poder dels equips directius és tan gran que fins i tot poden rebutjar contractar interins i contractar professorat que no passi cap tipus de procés públic de selecció. També és molt greu que es pugui obligar als docents a traslladar-se de centre educatiu per necessitats del servei o funcionals, encara que això impliqui canviar de residència. 

En la nostra opinió, l’avantprojecte de la LOMQE és una llei que pretén la descentralització de les competències educatives de les autonomies i intenta reafirmar el poder de l’Estat envers les autonomies. A partir d’ara l’Estat decidirà el 65% de la legislació bàsica educativa en aquelles comunitats amb llengua cooficial, un 10% més que amb la LOE. A més a més, l’avantprojecte es fa públic just després de la manifestació multitudinària de l’onze de setembre, en un context on les relacions entre Catalunya i l’Estat no són gens bones. 

D’una banda es volen augmentar les hores de Llengua, Matemàtiques, Anglès i Ciències en totes les etapes, amb l’objectiu de reforçar les matèries instrumentals. D’altra banda, si ens posem a analitzar quines són les assignatures que desapareixen veiem que no desapareixen per simples motius educatius sinó que són més aviat motius ideològics i polítics. Desapareix la modalitat de  batxillerat d’arts escèniques que passarà a ser un FP. Desapareixeran la Ciutadania a primària, l’Ètica i la ciutadania de 4rt d’ESO i també la paraula ciutadania de l’assignatura de batxillerat de Filosofia de la ciutadania. A 2n d’ESO mantenen l’Educació per la ciutadania, però la bategen amb el nom d’Educació Cívica i Constitucional, de la qual n’han suprimit els continguts que tant molestaven a les famílies més conservadores i a l’Església. De la mateixa manera també s’eliminarà del currículum la matèria de Ciències per al món contemporani de 1r de Batxillerat, que al tractar temes com el Big Bang, la teoria de l’evolució o la reproducció in vitro, tampoc no agradaven a aquest col·lectiu que fins i tot ha arribat a dir que una assignatura “nociva per a la llibertat de consciència”.

En resum, la LOMQE és una llei que promou un model educatiu classista, és una llei que permet l’elecció del professorat a dit, i també és una llei que prefereix retallar a la pública per seguir donant a la concertada, inclús a la que segrega per sexe. Creiem que aquesta llei no farà que millori la qualitat del nostre sistema educatiu, ni reduirà el fracàs i l’abandonament escolar prematur. Aquesta reforma educativa arriba en un context de crisi i retallades, on els termes econòmics “prima de risc” i “rescat” estan a l’ordre del dia, i creiem que és una vergonya que en aquestes circumstàncies una de les prioritats del govern sigui gastar 300 milions d’euros en una altra reforma educativa, en concret la setena llei orgànica educativa de la democràcia. 

 

Tot un repte per a l’escola

La Laura es va apropar a la mestra i va dir-li: 

“Teacher, l’altre dia vaig anar al ZOO

 amb el meu DADDY i la meva MUMMY 

i vaig veure un TIGER, un LION,

 un MONKEY i una SERPENT!”

L’aprenentatge de l’anglès a l’educació infantil ignora un dels perills més grans que, fins ara, a moltes escoles ha passat desapercebut: les sessions amb l’especialista esdevenen autèntiques maratons d’activitats dinàmiques i variades que no contemplen ni pauses ni silencis.

Els nens saben que durant una estona no pararan de fer coses diferents, però els costarà pair la sessió si no hi ha temps per al recolliment col·lectiu i individual d’allò que s’ha fet. Un temps d’immersió sense pauses no és doncs temps natural per a “viure” l’anglès. La freqüència és essencial, però la durada i intensitat de les sessions han de garantir que el nen no es trobi en un moment artificial diferent sinó en una continuïtat natural d’allò que fa, vol saber i pot ser cada dia. És per això que sovint s’ha considerat que optar per petites dosis de vint o trenta minuts tres dies a la setmana és millor que plantejar una hora només un cop per setmana (drip-teaching).

L’especialista ha de ser model de llengua, capaç d’interaccionar constantment i aprofitar oportunitats per ampliar i repetir en anglès les produccions orals dels infants, sempre reforçant positivament la seva participació.

La introducció d’una llengua estrangera a l’Educació Infantil és un projecte d’escola i, com a tal, necessita que tota la comunitat educativa hi jugui el seu paper. L’equip gestió haurà de facilitar l’organització d’espai i temps més adient per tal d’assegurar moments naturals de comunicació. L’equip de tutors i mestres especialistes haurà de treballar conjuntament per dissenyar una proposta didàctica progressiva, significativa, amb objectius clars i continguts que integrin les tres àrees curriculars (Descoberta d'un mateix, descoberta de l'entorn natural i social i intercomunicació i llenguatges).

I els infants seran, com ha de ser, els protagonistes. Faran saber als adults que la llengua anglesa no és només una llengua diferent que serveix per a cantar cançons, sinó una llengua també per aprendre, per descobrir i , fins i tot, per fer saber que, amb els pares, un dia la Laura va anar al zoo.   

El mètode Artigal

Explicar contes ensenya llengua a qui els explica.

Josep Maria Artigal és un mestre i investigador català que ha desenvolupat un mètode innovador per a l’aprenentatge de llengües estrangeres a Educació Infantil. Aquest mètode proposa una manera de construir l’aprenentatge de la llengua estrangera entre els tres i els set anys. El mètode està basat en contes senzills i significatius per als alumnes on ells hi participen de forma activa. J. M. Artigal va detectar que un dels principals problemes era que els alumnes aprenguessin a utilitzar la llengua i així va ser com va plantejar la seva hipòtesi: 

Les llengües no s’aprenen primer i s’usen després. S’usen i és llavors quan s’aprenen. És a dir, s’aprèn a parlar parlant.

D’aquesta manera J. M. Artigal afirma que les coses no s’aprenen quan algú ens les explica sinó quan les fem i som nosaltres qui després les expliquem a algú altre. Així doncs, la llengua s’aprèn quan algú l’usa amb algú altre, i és aleshores quan l’acte didàctic d’explicar un conte consisteix a situar l’alumne en posició de qui l’explica. 

          J. M. Artigal en una classe d'Educació Infantil: 

Segons J. M. Artigal la clau de l’aprenentatge de segones o terceres llengües no està en quantes llengües ensenyem, ni tan sols quan les ensenyem, sinó que la clau està en com ho fem. 

          En aquest vídeo podem veure informació més detallada sobre el mètode: 

Bloggers, què us sembla aquest mètode? Esteu d'acord en que explicar contes ensenya llengua a qui els explica?