A la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) no li agrada la ciutadania

En un primer moment ens ha cridat l’atenció que la LOMQE no és una nova llei en sí, sinó que el que s’ha fet és modificar 65 articles de la LOE i unir-los en un article únic i afegir 2 disposicions addicionals, 2 transitòries i 3 finals que són específiques del nou text. Els principals canvis a nivell d’estructura els podem observar en el següent quadre:

A Educació Infantil i Educació Primària desapareixen els cicles i cada curs és independent. A 3r d’ESO s’inicien els itineraris cap a FP o Batxillerat a través d’assignatures optatives, i a partir de 4t d’ESO ja es diferencien els estudiants d’FP dels de Batxillerat. Hi haurà una FP bàsica obligatòria de dos anys que substitueix els actuals Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) dirigits a alumnes de 15 anys, i també hi haurà una FP de grau mig i una FP de grau superior. Desapareix la modalitat de Batxillerat d’arts escèniques i totes les assignatures relacionades amb aquesta disciplina. També es reduiran les hores d’Educació Artística (Plàstica i Música), reduccions que casualment concorden amb l’antiga reivindicació dels sectors més conservadors d’eliminar les matèries més creatives que estimulen la imaginació, la percepció o la sensibilitat.

Pel que fa al sistema d’avaluació, es pretén establir un sistema homogeni. Es faran proves a 3r de Primària per detectar precoçment problemes en l’aprenentatge dels alumnes, i també se’n faran al final de cada etapa educativa: 6è de Primària, 4t d’ESO i 2n de Batxillerat. En el cas de les proves d’ESO i Batxillerat serà imprescindible aprovar-les per a l’obtenció del títol, i la de Batxillerat substitueix les actuals PAAU. 

Amb la nova llei els Consells Escolars perden el seu poder de decisió i passen a ser simples òrgans consultius. Així doncs, augmenta el poder dels directors i el vot de les famílies passa a ser irrellevant. El poder dels equips directius és tan gran que fins i tot poden rebutjar contractar interins i contractar professorat que no passi cap tipus de procés públic de selecció. També és molt greu que es pugui obligar als docents a traslladar-se de centre educatiu per necessitats del servei o funcionals, encara que això impliqui canviar de residència. 

En la nostra opinió, l’avantprojecte de la LOMQE és una llei que pretén la descentralització de les competències educatives de les autonomies i intenta reafirmar el poder de l’Estat envers les autonomies. A partir d’ara l’Estat decidirà el 65% de la legislació bàsica educativa en aquelles comunitats amb llengua cooficial, un 10% més que amb la LOE. A més a més, l’avantprojecte es fa públic just després de la manifestació multitudinària de l’onze de setembre, en un context on les relacions entre Catalunya i l’Estat no són gens bones. 

D’una banda es volen augmentar les hores de Llengua, Matemàtiques, Anglès i Ciències en totes les etapes, amb l’objectiu de reforçar les matèries instrumentals. D’altra banda, si ens posem a analitzar quines són les assignatures que desapareixen veiem que no desapareixen per simples motius educatius sinó que són més aviat motius ideològics i polítics. Desapareix la modalitat de  batxillerat d’arts escèniques que passarà a ser un FP. Desapareixeran la Ciutadania a primària, l’Ètica i la ciutadania de 4rt d’ESO i també la paraula ciutadania de l’assignatura de batxillerat de Filosofia de la ciutadania. A 2n d’ESO mantenen l’Educació per la ciutadania, però la bategen amb el nom d’Educació Cívica i Constitucional, de la qual n’han suprimit els continguts que tant molestaven a les famílies més conservadores i a l’Església. De la mateixa manera també s’eliminarà del currículum la matèria de Ciències per al món contemporani de 1r de Batxillerat, que al tractar temes com el Big Bang, la teoria de l’evolució o la reproducció in vitro, tampoc no agradaven a aquest col·lectiu que fins i tot ha arribat a dir que una assignatura “nociva per a la llibertat de consciència”.

En resum, la LOMQE és una llei que promou un model educatiu classista, és una llei que permet l’elecció del professorat a dit, i també és una llei que prefereix retallar a la pública per seguir donant a la concertada, inclús a la que segrega per sexe. Creiem que aquesta llei no farà que millori la qualitat del nostre sistema educatiu, ni reduirà el fracàs i l’abandonament escolar prematur. Aquesta reforma educativa arriba en un context de crisi i retallades, on els termes econòmics “prima de risc” i “rescat” estan a l’ordre del dia, i creiem que és una vergonya que en aquestes circumstàncies una de les prioritats del govern sigui gastar 300 milions d’euros en una altra reforma educativa, en concret la setena llei orgànica educativa de la democràcia.