sábado, 13 de octubre de 2012

Eines 2.0 i xarxes socials

Actualment vivim en una societat basada en l’intercanvi d’informació. I és ben sabut que qui té informació té poder. Tradicionalment eren uns pocs els que seleccionaven i transmetien la informació. Els altres eren simples receptors d’una informació que ni tan sols permetia resposta. Tot això ha anat canviant i gràcies als mitjans multimèdia digitals, ara podem decidir i opinar sobre la informació, ens podem organitzar i compartir informació del nostre interès des de la distància i, fins i tot, podem qüestionar els centres de poder. 

Contínuament es produeixen canvis que modifiquen el paisatge social i cultural. En alguns aspectes de la nostra vida quotidiana, com per exemple fer una transferència bancària o comprar un bitllet d’avió , cada vegada prescindim més de les relacions síncrones. I és que no només canvia la manera que tenim de transmetre la informació sinó que canvia la nostra manera de pensar i de relacionar-nos. Si ens hi fixem bé, aquesta és la clau de l’èxit de Facebook o Twitter. 


Aquestes dues xarxes socials són les més conegudes mundialment i les que han suposat un canvi radical pel que fa a la comunicació actual. Facebook, per exemple, va sorgir l’any 2004 i va suposar una revolució. La xarxa permet afegir gent com amics i enviar-los missatges, compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre d'altres coses; és obert per a tothom qui tingui més de 13 anys, i només cal una adreça de correu electrònic vàlida per registrar-s'hi. Per una altra banda, Twitter s’ha convertit en una altra xarxa social amb èxit mundial que va sorgir poc després de Faceebok, i es tracta d’un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters (denominats tweets, tuits, o piulades).

A part d’aquestes eines que ens fan estar al dia del que passa al nostre voltant, i ens permeten relacionar-nos amb els nostres amics, també n’hi ha d’altres com la sindicació de continguts i els edchats, que tenen usos més educatius.

La sindicació de continguts, coneguda com RSS (Really Simple Sindication) és un servei que consisteix en la possibilitat de subscripció a un lloc d'Internet, de manera que si aquest publica algun nou contingut els interessats el puguin rebre immediatament. És rellevant fer notar que els subscriptors reben el contingut pròpiament dit, i no només un avís de la seva existència, amb la qual cosa el que es produeix és una sindicació (redifussió) de continguts des d’una font d’orígen cap a un munt de destinataris. 

Normalment aquestes subscripcions no es reben al correu electrònic, que ja està prou saturat i és cada cop més difícil de gestionar. Existeixen eines específiques, anomenades agregadors, per a gestionar des d’un únic lloc les subscripcions RSS que puguem tenir. Aquests agregadors acostumen a ser gratuïts i a funcionar amb qualsevol navegador sense necessitat de cap mena de programari addicional al nostre ordinador, i tot i que hi ha diferents opcions les més habituals són Netvibes, Bloglines, FeedReader i Google Reader.

També hem esmentat els edchats, potser no tan coneguts, però útils igualment. Es tracta d’un servei que es transmet a través d’un fòrum on la gent pot participar-hi si s’inscriu prèviament, i serveix per debatre sobre temes relacionats amb l’educació. Un exemple el trobem a http://www.consescat.cat/, on es dóna suport a les activitats de participació i debat que promou el Consell Escolar de Catalunya.

Cada cop sorgeixen noves eines de comunicació, com ara totes aquests que hem esmentat anteriorment i produeixen canvis en la nostra societat. L'educació no pot tancar la porta a aquests canvis. Els educadors hem d'aconseguir que els alumnes siguin capaços de seleccionar i utilitzar correctament la informació que hi ha al seu abast. Els alumnes han de poder construir la seva identitat i alhora conviure i col·laborar sense competir. I com molt bé comenta Jordi Jubany en el seu article Xarxes socials i usos educatius publicat en la versió digital del diari Ara.cat:
 “No podem deixar les xarxes a l’altre costat dels murs de les aules sense aprofitar el seu potencial educatiu”.

3 comentarios:

  1. Companys:

    Avui dia tenim al nostre abast una quantitat d’informació inabastable, i segurament és per això, que cada vegada consultem menys les noticies i contrastem menys la informació, ja que de vegades, quan tenim molt, de vegades tenim massa. Penso, tot i que és molt dictatorial, que no hauria d’estar permès que als mitjans apareguessin, sense cap tipus de control, les fal•làcies i mentides que actuen directament sobre aquella població menys preparada. Penso que això es degut gràcies a la manca d’educació i personalitat que cada vegada afecta més en aquesta societat. Cal dir, que la informació com es diu, està, ha estat i estarà sempre controlada pel poder i en conseqüència ha estat imprescindible en la història.

    Per altre banda, tot i que jo també participo en aquest rol, som cada vegada menys amos de la nostra intimitat, ja que està controlada per aquests mitjans que tenen tot tipus de drets sobre les nostres publicacions i en conseqüència de les nostres vides. Desprès de llegit el text, hem pregunto: Cóm d’importants són els mitjans de comunicació en les nostres vides, tenen a veure amb el fracàs escolar?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola Ginés, la veritat és que és una pregunta molt interessant. Nosaltres pensem que els mitjans de comunicació són imprescindibles en les nostres vides actualment, ja que són una font d'informació que ens fa estar al dia del que passa al nostre voltant, però gairebé com moltes altres coses, són bones en la seva justa mesura. És a dir, si se n'abusa, poden resultar perjudicials per als infants que estan aprenent amb aquestes eines TIC. Per tant, poden ser causa del fracàs escolar si no s'utilitzen correctament.

      Eliminar
  2. Nosaltres, com a tutors,mestres que som, no podem deixar de banda l'avenç tecnològic, com bé fem ens hem de reciclar continuament. Amb l'aparició de tantes i tantes xarxes, reds socials, etc hem de guiar als nostres alumnes per a una correcta utulització d,aquestes.
    Tot i que opino que no podem deixar de banda ela mètodes tradicionals ( pissarres de guix i pissarres digitals) hem d'aprendre a utilitzar-ho conjuntament!

    ResponderEliminar